Mudar o migrar?

Entre els paseriformes, els juvenils solen realitzar una muda parcial a través de la qual substitueixen el plomatge de contorn, un nombre variable de cobertores i, de manera variable, algunes plomes de vol. En moltes espècies, aquesta muda genera diferències perceptibles de coloració, que poden actuar com a senyals d'estat i ser útils per datar els individus.

El reemplaçament del plomatge suposa dos tipus de costos: d'una banda, durant la muda, les funcions del plomatge no poden ser mantingudes completament i, per altra, el canvi de plomatge requereix una despesa energètica, així com l'aportació de nutrients especials i adaptacions metabòliques i fisiològiques. És per això que, en el cas dels mosquiters (espècie en la qual els juvenils realitzen una muda parcial), sembla raonable pensar que els individus juvenils dotats d'una millor condició física (millor alimentats) es puguin permetre el cost de realitzar una muda parcial més extensa que la resta.

Al mateix temps, el cost de realitzar la muda ha d'anar en equilibri amb el cost d'altres processos que es donen al llarg del cicle anual del  ocell, com són la reproducció, la migració i la hivernada. En el cas dels mosquiters juvenils, migrants de curta distància, el procés de muda ha d'anar en equilibri amb la migració. Per això, sembla lògic pensar que individus que estiguin dotats d'una millor condició física realitzaran una muda parcial més extensa i es trobaran, al mateix temps, en millors condicions per migrar més lluny ja territoris de millor qualitat.

Aquest estudi pretén analitzar com, en els individus juvenils de mosquiter comú (Phylloscopus collybita) l'extensió de la muda parcial està relacionada amb diferents estimadors de la condició física.